La situació estratègica de la vila d'Alcúdia, molt coneguda des de l'època romana, suposava un alt nivell de risc per als seus habitants, preocupació típica de les poblacions de l'època situades a la zona costanera, a causa dels continus saqueigs de pirates que navegaven pels voltants. Com totes les ciutats emmuradades medievals, la murada de Jaume II tenia un doble propòsit: proporcionar a la població un refugi segur contra els durs elements naturals i servir com a escut de defensa contra atacs des de fora Mallorca
La construcció de la murada va començar a principis de segle XIV i no va acabar fins a darreries d’aquest segle. Una estructura quadrangular reforçada amb 26 torres distribuïdes al llarg d'un perímetre d’1,5 km i una alçària mitjana de 6 metres, a més d'un vall que encara es conserva, conforma la murada medieval que delimita el nucli històric d'Alcúdia, declarat Conjunt Historicoartístic l'any 1974, juntament amb les restes de la ciutat romana de Pol·lèntia.
Un dels atractius majors de la murada medieval són les portes de la ciutat. Originàriament eren tres: la porta del Moll o de Xara, la porta de Mallorca o de Sant Sebastià i la porta de Vila-roja, que actualment no es conserva.
La porta de Mallorca o de Sant Sebastià era la que comunicava la vila d'Alcúdia amb el camí reial de Ciutat de Mallorca. Actualment conserva el vall i presenta l'aspecte que li va donar la restauració de 1963, realitzada per G. Alomar (dues torres exemptes lligades per un matacà de grans dimensions, i tota la construcció coronada amb merlets). Es pot apreciar també la rèplica d’un escut de la ciutat que data de segle XVI. La porta del Moll o de Xara situada a l'altre extrem de l'eix que divideix la vila en dues meitats, i l’obre al port. Té una estructura ben diferent de l'altra porta, les dues torres que la conformen estan unides per un cos de guàrdia amb una petita finestra protegida originàriament per un matacà de què només es conserven les mènsules que el sustentaven. El gran portal d'arc de mig punt dona entrada a l'espai cobert amb volta on encara es pot apreciar el rastell que tancava la porta.
La porta de Vila-roja estava situada al nord-oest de la fortificació medieval d'Alcúdia. A causa de l'escassa informació de què es disposa, resulta difícil fer-ne una descripció, encara que semblaque era la més fràgil i per aquest motiu va ser assetjada diverses vegades.
Les tres portes tenien originalment un pont llevadís de fusta. Més tard, al segle XVII, tots foren susbtituïts per ponts de pedra. Segons una descripció de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, "La Porta de Vila Roja és austera i simple; mostra únicament els vestigis del pont llevadís sobre el vall que ara queda substituït per un pont ". Durant el segle XX i fins al 2004, el pont i el vall estaven tapats. Un cop recuperat, el pont presenta tres ulls, un de petit i dos de més grans, i el paviment de pedra original. El vall, un cop excavat, s'ha convertit en un espai públic per a activitats a l'aire lliure, concerts o teatre, i té com a teló de fons la figura del pont.
Al segle XVII, l’evolució de la guerra i la tecnologia bèl·lica va fer necessària la construcció d'un recinte emmuradat més d'acord amb les conveniències de la ciutat d’aquell moment. El traçat en forma d'estrella de baluard de poca alçada va resultar idoni per a situar-hi les peces d'artilleria, i alhora resistir les escomeses d'aquest tipus d'armes. Aquest traçat envoltava el cordó de murada medieval, i deixava un espai entre tots dos que constituiria el nou camí de ronda interior.
Avui en dia, d'aquest segon recinte només es conserva el baluard de Sant Ferran, ja que es va aprofitar per col·locar-hi la plaça de toros, i algunes restes dels baluards del rei i la reina. En el mur del de Sant Ferran encara es pot apreciar la motlura de reforç que el remata, i també una garita de vigilància
Un altre element important d'aquest primer recinte emmuradat són els bastions, repartits al llarg del perímetre; es varen construir durant la primera meitat del segle XVI amb la finalitat de dotar-los de peces d'artilleria. Actualment se’n conserven dos, el de Vila-roja i el de Xara, devora aquestes portes.
Al nucli antic d’Alcúdia hi ha nombrosos casals senyorials d'estil renaixentista que durant els segles XVI-XVII varen patir importants transformacions que afectaren especialment les seves façanes, per adaptar-los als cànons estilístics de l'època. Durant la Guerra de la Germania (1521-1523) els nobles de Ciutat de Mallorca trobaren refugi a Alcúdia. També durant aquest segle s’anaren introduint les idees humanistes que resultaren de gran acceptació de l’elit local.
Amb aquestes idees es va introduir el nou llenguatge estilístic que, a partir d'aquell moment, s'aplicaria a les obres de les cases més importants de la ciutat. La major part d'aquests edificis han arribat fins avui sense haver patit gaire transformacions; gràcies a això encara podem admirar exemples com Can Fondo, Seu de l’Arxiu Històric i sala d’exposicions (Can Castell), Can Canta (Can Barrera); Can Domenec (Seu del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia) o Can Costa (Can Sureda), entre d'altres.
L'església parroquial està situada devora la murada medieval, ocupa l’espai on hi havia la primitiva església del segle XIV. Aquesta construcció, profundament lligada a la història d'Alcúdia, originàriament era part de la fortificació i, de fet, la seva coberta era un terrat de damunt el qual es duien a terme tasques de vigilància mentre que la seva estructura formava part de la murada. L'any 1870, l'estat de deteriorament en què es trobava va fer que s'esfondràs una part del terrat, i va deixar l’església inutilitzada. Posteriorment, el temple fou enderrocat i reconstruït en estil neogòtic al mateix lloc exacte. Les obres varen acabar el 1893.
L’església actual té una nau única amb volta de creueria i capelles laterals. El presbiteri està presidit per un retaule neogòtic, obra de L. Ferrer i M. Arcas, dedicat a Sant Jaume. A la façana principal, al timpà de la portalada hi ha una escultura de Sant Jaume, obra de Remígia Caubet; damunt es troba una gran rosassa que il·lumina l'interior del temple, i dalt de tot de la façana es pot apreciar l'escut d'Alcúdia. El Museu Parroquial, on se'ns ofereix una interessant mostra d'art religiós, completa la visita al temple
Construïda contiguament a l'església, a la fi del segle XVII, la capella es va erigir per custodiar la imatge del Sant Crist, talla policromada del segle XV, a la qual s'atribueixen els fets miraculosos esdevinguts l'any 1507. La capella és d'estil barroc i s’hi pot accedir des de l'interior de l'església parroquial. La coberta té cúpula en el seu tram central. A la part frontal de la capella hi ha el retaule cambril, també d'estil barroc, que conté la talla del Sant Crist, a la qual s’accedeix per dues escales laterals.
