Església de Sant Jaume

L'any 1285, Alcúdia ja era una parròquia independent. La primitiva església parroquial de Sant Jaume es va iniciar en temps de Jaume II que l'any 1302 va comprar els terrenys per a la seva construcció però no va ser fins ben entrat el segle XIV quan es va poder celebrar el culte dins l’edifici. Aquest primer temple estava format per una sola nau composta per 8 arcs apuntats. Hi destacaven diversos altars adossats a les parets laterals a més de l'altar major. El precari estat de l'església i les abundants pluges van provocar que el febrer de 1870, aquesta passàs per ull, només quedaren intactes el campanar, la capella del Sant Crist i la sagristia. El poble va aconseguir salvar els altars, les figures dels sants i les relíquies.

Les obres de construcció del nou temple van començar el 1882, gràcies al suport del rector mossèn Joan Ferragut i del consistori municipal. Van ser dirigides per Miguel Pavia, encara que Bartomeu Ferrà també va intervenir en la reconstrucció.
El 1893 va quedar reconstruïda la nova església responent a un llenguatge neogòtic que seguia els criteris historicistes propis del moment de la seva construcció.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau coberta per una volta de creueria. La planta té forma de L invertida causa de la profunditat de la capella del Sant Crist. Sota la volta hi ha 13 finestrals que representen diferents al·legories del Nom de Maria i els Deu Manaments.

La façana principal és austera. Està formada per un gran portal ogival amb la imatge de sant Jaume (obra de Remígia Caubet) a l'interior del timpà. En el segon cos es pot observar una gran rosassa, obra de l'escultor Llorenç Ferrer Martí, que reforça la il·luminació interior de l'edifici. Sobre ell se situa un finestral cobert flanquejat per sis finestres a cadascun dels seus costats i remata l'edifici una mena de cadireta amb l'escut de la ciutat d´Alcúdia.

¿Dónde está?