Capella del Sant Crist

La capella del Sant Crist s'obre al lateral dret a través d'un arc neogòtic construït en la primera dècada del segle XX, en temps del mossèn Mateu Alzamora. La capella, que es va salvar de l'ensorrament que va patir l'església, va ser construïda entre 1675 i 1697 per honrar la imatge del sant Crist. La història del qual explicam a continuació.

El 24 febrer de 1507 un fet marcaria la història de la ciutat d'Alcúdia: El miracle del Sant Crist. Conten els documents i la tradició que Alcúdia patia en aquells temps una profunda sequera i la població estava desesperada. La fam amenaçava, i els habitants de la vila van decidir portar la imatge del Sant Crist en processó des d'Alcúdia fins a la cova de Sant Martí (lloc de culte dels primitius cristians), implorant aigua en les seves pregàries i precs. A resultes d'aquest fet, la imatge del sant Crist va suar sang i aigua de retorn cap a la ciutat. La imatge va suar durant tres dies. Un notari va recollir el testimoni: Francesc Eixartell.

Aquest any, la pluja va ser generosa i les collites abundants.

Des de llavors Alcúdia commemora aquest miracle cada tres anys, el 26 de juliol, se celebra una processó religiosa que recorre els carrers de la ciutat i una missa solemne a l´església de Sant Jaume.

La capella és d´estil barroc i està formada per una sola nau de quatre trams coberta amb una volta de creueria i una cúpula amb llanterna. En aquesta capella es troben els tres retaules d´època moderna que conserva l´església: els del Sant Crist, el dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i el de Sant Vicenç Màrtir.

Presidint l´altar trobam la talla de fusta policromada del segle XV del Sant Crist. Forma part del retaule barroc que va realitzar l´any 1718 l´escultor Mateu Joan i Serra.

On és?