HISTÒRIA

Alcúdia és una ciutat oberta a la mar Mediterrània. La mar ha estat una via de comunicació i un factor fonamental en el seu esdevenir històric. Els primers pobladors van arribar a l'illa per mar. Després d'aquests, tota una successió de pobles i cultures s'han sentit atrets per aquesta terra de clima suau, de gran riquesa natural i valor estratègic.

Testimoni del pas del temps i de les petjades que han deixat aquests diferents pobles i cultures, és el Patrimoni Històric i Cultural de la ciutat d'Alcúdia.

Les primeres evidències de la presència de l'home a Alcúdia es remunten a la prehistòria, concretament als períodes coneguts com pretalaiòtic i talaiòtic. Es tracta dels primers assentaments humans que es van realitzar primer en coves i posteriorment en “talaiots”, unes típiques construccions mallorquines i menorquines de planta circular o quadrada que s'assemblen a torres, d'aquí el seu nom que prové de l'àrab hispà "talaia" o talaia que significa torre de vigilància.

Posteriorment, romans, musulmans i conqueridors cristians, van deixar la seva empremta a Alcúdia al llarg de diversos segles, fins arribar als nostres dies.

La ciutat romana de Pollentia mereix una atenció especial perquè va ser un lloc estratègic per al procés de romanització de les illes Balears. Les restes d'aquesta ciutat ens mostren una part important del seu centre neuràlgic: una àrea residencial amb estructures de cases, el traçat dels dos carrers principals el cardo i el decumanus, la plaça pública o fòrum, part d'alguns temples, el teatre romà , restes de murada i de diverses necròpolis. L'arribada dels vàndals al s. V d.C., va accentuar la decadència en què es trobava Pollentia que va provocar la posterior desaparició d'aquest important nucli urbà.

No hi ha gaire informació de l'època en què els àrabs van dominar la ciutat. Se sap que pertanyia al districte o juz de Bullansa, possible deformació arabitzada del terme Pol·lèntia, el qual abastava els actuals municipis de Pollença, Alcúdia, part d'Escorca, Campanet i la Pobla (Huialfàs). El topònim Alcúdia és d'origen àrab (al-qudia) i significa “el turó”.

L'illa de Mallorca es va incorporar a la corona catalanoaragonesa després de la conquesta del rei Jaume I el 1229. Després de la conquesta, la fundació d'Alcúdia es va dur a terme l'any 1298, quan el Rei Jaume II va decidir que l'alqueria musulmana de Alcúdia es constituís en vila i encapçalàs un terme parroquial. Aquesta fundació responia a necessitats principalment defensives i estratègiques. A partir d'aquest moment van començar les obres de construcció de les murades medievals que envoltarien la ciutat, més endavant, en època moderna i contemporània, les murades s'ampliarien i patirien diverses modificacions al llarg de tres segles i diversos regnats per finalment perdre la funcionalitat defensiva i deteriorar-se progressivament.

El traçat de la ciutat està condicionat per la construcció de la murada. I al centre històric hi ha multitud de cases gòtiques i renaixentistes que han estat objecte d'un minuciós procés de restauració, amb la qual cosa s’ha deixat al descobert els seus elements propis: portals d'arcs rodons, finestres decorades, façanes de pedra i marès... Els casals gòtics són majoritàriament senzills i es barregen amb els renaixentistes que es van construir a partir del s. XVI, quan Alcúdia va rebre tot un seguit de privilegis reials, després de la guerra de les Germanies i l'arribada a Mallorca de l'emperador Carles V.

Alcúdia al segle XXI, és una ciutat que mira cap al futur amb optimisme, una destinació competitiva que té un paper de lideratge a la zona nord de Mallorca no només pel sol i les platges, sinó per la multiplicitat d'oferta complementària i la diversitat del sector turístic (turisme nàutic, cicloturisme, turisme ornitològic, turisme cultural ....). La gestió cultural, l'oferta esportiva i les propostes d'oci, fan d'aquest municipi un destí ineludible per als amants de la natura, l´entreteniment i la cultura.

<cms:property name='Title' file='/.media/img/conquista-de-mallorca.jpg' />

La conquesta del rei Jaume I i la creació del Regne de Mallorques